Si la Candelera plora, l'hivern és fora.
Si la Candelera riu, l'hivern és viu
S'apropa la Candelera. Va venint enmig de l'hivern amb la candela encesa, una aura fina de llum boreal que sembla una lluna. Les seves passes lleus no se senten a les orelles, ans al cor. Una joia nova pessigolleja el fons del pit, que tremola com la flameta que pampallugueja. Que vingui un any més la Candelera, que encengui més d'hora el llum de cada jorn, que allargui les estones de gaudi al carrer!. I si pot ser, encara que de felicitat, que plori, que plori! Que retorni al seu son pregon el vell pont de Querós.
Àngela Tres Pins
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola!
Que hi ha algú?
Dissabte vam celebrar els primers 80 anys de la Rosa Mercadé.
Vaig tenir el goig de compartir amb ella la joia d'arribar-hi i d tenir tota la família al voltant.
És en aquests moments que t'adones de la veritable dimensió de l'existència i del ver significat de paraules com vida, amor, família, amistat.
Em van venir al cap totes les coses i als ulls unes llàgrimes.
Vaig pensar en els que hi són i en els que no hi són i en els que hi eren en aquell moment i en els que no hi van poder estar.
Alguna vegada s'edevé un moment, un instant, un segon perfecte. Dura com una espurna d'un foc d'encenalls, però la seva escalfor s'arrauleix al cor i fon tot el glaç que molts d'hiverns hi han deixat.
Àngela
Publica un comentari a l'entrada