Si la Candelera plora, l'hivern és fora.
Si la Candelera riu, l'hivern és viu
S'apropa la Candelera. Va venint enmig de l'hivern amb la candela encesa, una aura fina de llum boreal que sembla una lluna. Les seves passes lleus no se senten a les orelles, ans al cor. Una joia nova pessigolleja el fons del pit, que tremola com la flameta que pampallugueja. Que vingui un any més la Candelera, que encengui més d'hora el llum de cada jorn, que allargui les estones de gaudi al carrer!. I si pot ser, encara que de felicitat, que plori, que plori! Que retorni al seu son pregon el vell pont de Querós.
Àngela Tres Pins
dimarts, 29 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)